PERFORMANCE

El que més m’ha agradat d’aquest bloc ha estat realitzar la performance, i crec que és on hi hem ficat més ganes i més dedicació. Primer, quan se’ns va dir que havíem de fer una performance, Pau (membre del meu grup) va tenir una idea molt interessant i divertida, a partir de la qual vam començar a treballar.

El tema del que tractaria seria el Titanic, però ficant-li humor a les escenes, no pas dramatisme. Així que vam començar a recopilar escenes, a descartar-ne d’altres, a fer el guió, repartir-nos els papers, triar músiques, efectes sonors, imatges, etc.

Així, doncs, el Pau representava la Rose (perquè ja que era l’únic noi, que més que sigues LA protagonista?), la Maria era en Jack, la Marina en Kal, la Elianna actuava de cantant i jo feia d’iceberg.

Escollits els papers, ens vàrem ficar a buscar disfresses, materials, construir el vaixell, fer decorats i també un suport visual i musical a través del Movie Maker.

El resultat va ser molt bo, i es va veure reflectit en els companys que reien tota l’estona i en els seus comentaris positius que ens van fer un cop acabada l’actuació.

Crec, doncs, que no hi va haver millor tasca que fer la performance com a conclusió del bloc d’expressió corporal.

I aquí us adjunto un vídeo de la nostra representació, per qui vulgui reviure el moment.

https://www.youtube.com/watch?v=f4c-Av0wkOY&feature=youtu.be

Sessió laboratori nº3

En l’última classe de laboratori vam treballar dos temes més. Primer la ‘Sensopercepció corporal’. En la primera activitat ens vam col·locar per parelles i cada una tenia un globus, i ens l’havíem de passar entre nosaltres amb la part del cos que els companys que exposaven ens deien. Una altra activitat va ser reunir-nos tota la classe al voltant d’una columna, i un voluntari deia un color i una part del cos, de manera que havies d’anar a tocar aquell color amb aquella part del cos i tornar a la columna, i l’últim que arribava era el que després deia un color i una part diferents. La tercera activitat consistia en fer grups de quatre i dins d’aquest fer parelles. Una parella es col·locava amb una posició i l’altra portava els ulls tapats amb un mocador i mitjançant el tacte havien d’imitar la posició en què els altres es trobaven. Per últim, col·locats en fileres un darrera l’altra, ens deien una paraula i l’havíem d’escriure a l’esquena de l’altre fins arribar al primer de la fila per què l’endevines.

La segona part de la sessió tractava sobre l’’Organització temporal i ritme’. Una activitat que vam realitzar i que tothom coneix és la bomba. Desprès, vam fer un joc per parelles que tractava sobre fer expressions i representacions d’algun tema a càmera ràpida o a càmera lenta, segons el que ens deien. La tercera activitat tractava de tancar els ulls i obrir-los quan penséssim que havia passat un minut, i els companys que exposaven ho controlaven amb el cronòmetre però sense dir-nos res. Ningú va encertar el temps ni va coincidir, per aquest motiu van justificar que cadascú té un ritme interior, cosa que hem va cridar l’atenció. Després vàrem col·locar-nos en rotllana i una persona començava marcant un ritme a l’esquena del de davant, fins que arribava al primer de la fila, però el resultat era molt diferent al ritme inicial.

Sessió laboratori nº2

Al segon laboratori, vam treballar dos temes, però ens en va faltar treballar un altre.

El primer, ‘Dramatització i joc dramàtic’, constava de la primera activitat, que consistia en dividir la classe en dos fileres i ficar-nos en paral·lel de manera que ens miréssim. Una filera és deia A i l’altra B, així, quan els companys que exposaven deien A, cada membre d’aquesta fila adoptava una posició i el que corresponia al seu davant de la fila B l’havia d’imitar. I el mateix quan deia B. Cada vegada, ens movíem una posició, així imitàvem a diferents companys. Com veiem, hi ha moltes activitats realitzades als laboratoris que consistien amb el mateix, però el que canvia és la manera d’organitzar el grup classe. Un altra activitat consistia en triar a quatre voluntaris i havien de fer una mena de conferència sobre un tema i havien de semblar professionals sobre aquest. Aquesta activitat hem va cridar molt l’atenció i hem va agradar molt, perquè no l’havia fet mai i vam riure molt amb el tema proposat que era sobre un cementiri de cargols. Però crec que el que va jugar un paper fonamental va ser l’originalitat i la creativitat que van aportar els voluntaris amb els seus comentaris fets d’imprevist. I per últim, els companys que exposaven ens anaven dient com havíem de caminar, de manera que treballàvem l’expressió de tot el cos, ja que quan camines mous tot el cos i segons el que et deien també havies d’incorporar la gestualitat de la cara.

Per continuar, vam treballar el tema de ‘Danses Tradicionals i coreografies’. Primer vam realitzar una dansa tradicional en què, per parelles, fèiem el ball en rotllana i el membre que estava dins rotava una posició. Després vam fer una altra dansa que tenia una part sempre igual i l’altra que era un moviment inventat per cada parella, de manera que l’havíem de mostrar als companys per desprès reproduir-los tots. La última activitat treballava el tema exposat però posant atenció en la improvisació, ja que per parelles havíem de sortir davant de la resta de la classe i ballar cançons aleatòries que anaven sonant (algunes amb coreografia i d’altres sense).

Sessió laboratori nº1

La ronda d’exposicions la van encetar dos companys, amb el tema de ‘Relaxació, respiració i to muscular’, que tenint present que ho vam realitzar a les 8 del matí, just arribar a l’aula, no cal dir el bé que ens va anar a tots.

Dins d’aquesta temàtica vam treballar diverses maneres possibles a l’hora de relaxar-nos, alhora que vam prestar atenció al paper que hi juga la respiració. Primer, els dos companys ens van fer com un tipus de meditació, és a dir, nosaltres estàvem agitats al terra i ells ens anaven dient les parts del cos que havíem de tensar i seguidament relaxar. I tot això amb una música de fons del tot adient. Aquestes activitats hem relaxen molt, sobretot perquè sóc una noia que sofreix ansietat i practico meditació i relaxació a casa. Desprès, ens varen ensenyar a realitzar tres tipus diferents de respiració. Hem va semblar molt útil la seva proposta de treballar-ho amb una pilota de tennis per identificar com respiràvem. Per acabar, i per parelles, un li feia un massatge a l’altre amb una pilota de tennis, i desprès ens canviàvem de papers.

Seguidament, el nostre grup format per Pau, Joan i jo vàrem exposar el nostre tema: ‘Jocs expressius amb objectes’. L’expressió és un tema que pot costar de treballar amb els nens, ja que poden tenir vergonya, por a fer el ridícul, etc. per això creiem que a través dels jocs els nens poden participar més i de forma més animada i menys cohibida. El fet de treballar-ho amb objectes permet adaptar els jocs a qualsevol nivell, és a dir, com més petits siguin els nens més simples i quotidians seran els objectes, i com més gran siguin els nens els objectes seran més complexos i menys comuns.

Així, doncs, el primer joc consistia en repartir un con a cada alumne. Hi havia cons de tres colors, de manera que el grup classe quedava dividit en tres grups segons el color del con. Llavors, un voluntari (el titellaire) de cada equip havia de fer moviments, gestos, etc. i els que duien el mateix color de con l’havien d’imitar. El següent joc vam dividir la classe en dos grups i cadascun havia de representar un conte popular, i per fer-ho s’havien d’ajudar d’objectes i materials de l’aula per poder fer la situació més real i més contextualitzada. I per acabar, vàrem distribuir el grup classe en dos rotllanes, una es va ficar dins de l’altra de manera que es miraven per parelles. Llavors, els de la rotllana de fora tenien un objecte i havien de fer gestos, mentre que els de dins havien de realitzar els sons corresponents als gestos.

I per últim, vam treballar amb un altre grup exposant, el tema del ‘Mim i la gestualitat’. Els jocs consistien en expressar amb el cos els que elles anaven dient i que els nostres companys no s’havien, llavors ells ho havien d’endevinar. 

Reciclem històries

PROJECTE FINAL PER AL MÒDUL D'ALFABETITZACIÓ MULTIMODAL:

DISSENY D'UN PROJECTE D'APRENENTATGE

RECICLEM HISTÒRIES

Definició:

• El projecte final consisteix en transportar una rondalla del passat a nens de generacions futures. Aquesta pràctica es durà a terme amb materials reciclats, d'aquí prové el nom del nostre projecte, Reciclem històries, ja que per una banda treballem amb elements reutilitzables i, per l'altra banda, reciclem una història perduda i que la canalla d'avui dia no coneix.

Objectius:

• Fomentar el reciclatge entre els infants.
• Incentivar les relacions entre gent de la tercera edat i nens petits.
• Conèixer altres formes d'escolat contes.
• Recuperar i donar a conèixer històries i pensaments d'altres temps.
• Llegir contes d'una forma divertida i diferent.
• Motivar a la gent gran fent-los partícips d'una eina tecnològica.
• Establir vincles de confiança entre gent de la tercera edat i infants.
• Fer arribar el missatge del reciclatge a la canalla de forma inconscient ( els nens estan atents a la narració i de forma involuntària coneixen materials reciclats).
• Donar l'oportunitat d'explicar les seves històries a avis sense nets, a l'igual que ofereix la possibilitat d'escolar contes no sentits actualment a nens que no tenen avis.
• Fomentar la creativitat des del moment que els nens observen les titelles reciclades.

Públic al qual va dirigit:

• El projecte va dirigit a nens de 3,4 i 5 anys, ja que el contingut del conte és d'una facilitat i lleugeresa considerable.

Materials reciclats que hem emprat per fer la pràctica:

• Un arxivador d'una carpeta ( teló de fons ).
• Diaris vells ( titelles).
• Cartró caixa de cereals.( arbre).
• Fulles seques ( copa de l'arbre).
• Cotó ( volves de neu).
• Recipient iogurt ( tarró de mel)
• Retall de roba ( guarnició tarró de mel).
• Gomes del cabell velles.
• Branquetes d'un arbre ( troncs de fusta).

Elements que configuren el conte ( fotografies):

 

Persona que ha cedit el conte :

• La persona que ens ha cedit la història ha estat una dona de 97 anys de nom Maria Pilar, antiga cosidora d'un taller de costura de Móra la Nova i que actualment viu a Tarragona a casa de la seva filla. La senyora Maria Pilar és una dona amb molta memòria, i recorda poemes i cançons que recitava a l'escola quan era més petita. Ens ha dit que mai s'esperava haver de participar en un projecte universitari als seus 97 anys.

Enllaç que us porta al conte .

ESPEREM QUE US AGRADI!

                                               Una mà de contes

Canviem els llibres per l'ordinador

ENTREVISTA A UN ESTUDIANT DE 3r D'ESO:

L'Andreu és un dels 160 alumnes de l'IES Julio Antonio, que durant un any, va canviar els seus llibres per l'ordinador portàtil.

• Andreu a quin curs se't presenta aquest canvi, per què suposo que per a tu això va digué suposar una novetat , no?

Doncs a 1r d'ESO, i sí, per a mi i per a la resta dels companys va suposar un gran canvi, ja que per a nosaltres era una eina de treball que havíem utilitzat mai a classe.

• A primera vista, què és el que se't va passar pel cap quan et vas assabentar que l'ordinador t'acompanyaria a les teues classes ?

Que seria molt divertit i que ens ho passaríem molt bé, perquè crèiem que podríem xatejar i jugar a jocs , i la veritat és que res de tot això ho vam poder fer.

• Els teus companys van reaccionar també de la mateixa manera que tu ?

Doncs sí , la veritat és que ells també creien que “molaria molt.”

• Quines avantatges creus que suposa aquesta idea d'apropar les TIC a les aules ?

Primerament que no fas servir tant de paper i així, d'aquesta manera ens anem acostumant als nous canvis tecnològics.

• I per contra, quins inconvenients hi trobes?

Doncs que per una part et deixes la vista, i per l'altra, que es feia molt pesat agafar tots els dies l'ordinador, pesava i era incòmode traslladar-lo.

• Quina metodologia de treball fèieu servir amb l'ordinador?

Buscar informació per Internet, fer exercicis amb l'Edu 365 i xtec, també miràvem alguns vídeos i a plàstica ho fèiem servir per dibuix artístic. Algunes assignatures conbidàvem els llibres amb l'ordinador.

• Creus que ha valgut la pena tenir una eina de suport com ho és l'ordinador portàtil a l'aula? Per què ?

No, perquè al nostre institut no ha funcionat, els professors no s'havien compaginar massa bé les classes am l'ordenador, i per a nosaltres era una mica “rollo”, acabàvem amb molt mal de cap.

• La majoria de la gent en feia un bon ús d'aquest servei que proporcionava el centre ?

No, perquè es baixaven programes per a poder-se connectar al facebook i a d'altres reds socials.

• I tu, en feies un bon ús ?

Jo sí , algun dia jugava amb algun joc, però no em vaig baixar mai programes que estiguessin prohibits per part del centre.

• Per què creus que aquesta pràctica tan sols va durar un any?

Suposo que perquè no va donar els resultats que els professors esperaven.

• Si se't presentés l'oportunitat de poder decidir sobdre el funcionament del teu centre, tornaries a incorporar aquest sistema, o continuaries amb el mateix sistema de sempre ?

Jo continuaria amb els llibres ja que és molt més pràctic que l'ordinador i no et deixes la vista.

• I per finalitzar, Andreu , ens podries definir què és per a tu un ordinador?

Doncs un aparell que pot informació de tot el món i de totes les persones, i que t'aduja molt en àmbits d'estudi.

• Moltes gràcies Andreu

De res, a vosaltres per comptar amb mi.

LES 7 DIFERÈNCIES!

Ei blogermaníacs, des d'Una mà de contes us animem a que participeu en la cerca de les 7 diferències d'aquestes dues imatges on s'evidencia la invasió de les noves tecnologies de la informació i la comunicació als espais quotidians.

Afanya't i sigues el primer/a!