Reciclem històries

PROJECTE FINAL PER AL MÒDUL D'ALFABETITZACIÓ MULTIMODAL:

DISSENY D'UN PROJECTE D'APRENENTATGE

RECICLEM HISTÒRIES

Definició:

• El projecte final consisteix en transportar una rondalla del passat a nens de generacions futures. Aquesta pràctica es durà a terme amb materials reciclats, d'aquí prové el nom del nostre projecte, Reciclem històries, ja que per una banda treballem amb elements reutilitzables i, per l'altra banda, reciclem una història perduda i que la canalla d'avui dia no coneix.

Objectius:

• Fomentar el reciclatge entre els infants.
• Incentivar les relacions entre gent de la tercera edat i nens petits.
• Conèixer altres formes d'escolat contes.
• Recuperar i donar a conèixer històries i pensaments d'altres temps.
• Llegir contes d'una forma divertida i diferent.
• Motivar a la gent gran fent-los partícips d'una eina tecnològica.
• Establir vincles de confiança entre gent de la tercera edat i infants.
• Fer arribar el missatge del reciclatge a la canalla de forma inconscient ( els nens estan atents a la narració i de forma involuntària coneixen materials reciclats).
• Donar l'oportunitat d'explicar les seves històries a avis sense nets, a l'igual que ofereix la possibilitat d'escolar contes no sentits actualment a nens que no tenen avis.
• Fomentar la creativitat des del moment que els nens observen les titelles reciclades.

Públic al qual va dirigit:

• El projecte va dirigit a nens de 3,4 i 5 anys, ja que el contingut del conte és d'una facilitat i lleugeresa considerable.

Materials reciclats que hem emprat per fer la pràctica:

• Un arxivador d'una carpeta ( teló de fons ).
• Diaris vells ( titelles).
• Cartró caixa de cereals.( arbre).
• Fulles seques ( copa de l'arbre).
• Cotó ( volves de neu).
• Recipient iogurt ( tarró de mel)
• Retall de roba ( guarnició tarró de mel).
• Gomes del cabell velles.
• Branquetes d'un arbre ( troncs de fusta).

Elements que configuren el conte ( fotografies):

 

Persona que ha cedit el conte :

• La persona que ens ha cedit la història ha estat una dona de 97 anys de nom Maria Pilar, antiga cosidora d'un taller de costura de Móra la Nova i que actualment viu a Tarragona a casa de la seva filla. La senyora Maria Pilar és una dona amb molta memòria, i recorda poemes i cançons que recitava a l'escola quan era més petita. Ens ha dit que mai s'esperava haver de participar en un projecte universitari als seus 97 anys.

Enllaç que us porta al conte .

ESPEREM QUE US AGRADI!

                                               Una mà de contes

Canviem els llibres per l'ordinador

ENTREVISTA A UN ESTUDIANT DE 3r D'ESO:

L'Andreu és un dels 160 alumnes de l'IES Julio Antonio, que durant un any, va canviar els seus llibres per l'ordinador portàtil.

• Andreu a quin curs se't presenta aquest canvi, per què suposo que per a tu això va digué suposar una novetat , no?

Doncs a 1r d'ESO, i sí, per a mi i per a la resta dels companys va suposar un gran canvi, ja que per a nosaltres era una eina de treball que havíem utilitzat mai a classe.

• A primera vista, què és el que se't va passar pel cap quan et vas assabentar que l'ordinador t'acompanyaria a les teues classes ?

Que seria molt divertit i que ens ho passaríem molt bé, perquè crèiem que podríem xatejar i jugar a jocs , i la veritat és que res de tot això ho vam poder fer.

• Els teus companys van reaccionar també de la mateixa manera que tu ?

Doncs sí , la veritat és que ells també creien que “molaria molt.”

• Quines avantatges creus que suposa aquesta idea d'apropar les TIC a les aules ?

Primerament que no fas servir tant de paper i així, d'aquesta manera ens anem acostumant als nous canvis tecnològics.

• I per contra, quins inconvenients hi trobes?

Doncs que per una part et deixes la vista, i per l'altra, que es feia molt pesat agafar tots els dies l'ordinador, pesava i era incòmode traslladar-lo.

• Quina metodologia de treball fèieu servir amb l'ordinador?

Buscar informació per Internet, fer exercicis amb l'Edu 365 i xtec, també miràvem alguns vídeos i a plàstica ho fèiem servir per dibuix artístic. Algunes assignatures conbidàvem els llibres amb l'ordinador.

• Creus que ha valgut la pena tenir una eina de suport com ho és l'ordinador portàtil a l'aula? Per què ?

No, perquè al nostre institut no ha funcionat, els professors no s'havien compaginar massa bé les classes am l'ordenador, i per a nosaltres era una mica “rollo”, acabàvem amb molt mal de cap.

• La majoria de la gent en feia un bon ús d'aquest servei que proporcionava el centre ?

No, perquè es baixaven programes per a poder-se connectar al facebook i a d'altres reds socials.

• I tu, en feies un bon ús ?

Jo sí , algun dia jugava amb algun joc, però no em vaig baixar mai programes que estiguessin prohibits per part del centre.

• Per què creus que aquesta pràctica tan sols va durar un any?

Suposo que perquè no va donar els resultats que els professors esperaven.

• Si se't presentés l'oportunitat de poder decidir sobdre el funcionament del teu centre, tornaries a incorporar aquest sistema, o continuaries amb el mateix sistema de sempre ?

Jo continuaria amb els llibres ja que és molt més pràctic que l'ordinador i no et deixes la vista.

• I per finalitzar, Andreu , ens podries definir què és per a tu un ordinador?

Doncs un aparell que pot informació de tot el món i de totes les persones, i que t'aduja molt en àmbits d'estudi.

• Moltes gràcies Andreu

De res, a vosaltres per comptar amb mi.

LES 7 DIFERÈNCIES!

Ei blogermaníacs, des d'Una mà de contes us animem a que participeu en la cerca de les 7 diferències d'aquestes dues imatges on s'evidencia la invasió de les noves tecnologies de la informació i la comunicació als espais quotidians.

Afanya't i sigues el primer/a!

Més que suport ; futur !

Dinàmica, motivadora, expectant, innovadora, etc. No es tracta de cap anunci publicitari , sinó d'alguns dels adjectius que ens venen a la ment quan parlem de la pissararra digital interactiva (PDI). 

Per a molts pot resultar una eina de suport com qualsevol altra, però per a nosaltres és més que suport, és futur.

Aquests sistema tecnològic, constituït per un ordenador multimèdia connectat a Internet i un projector per poder visualitzar el que apareix a la pantalla, ha arribat amb molta força , tot i que la situació econòmica actual no permeti una difusió generalitzada al món escolar del segle XXI.

Molts centres escolars ja han fet ús d'aquesta eina, i l'impacte que ocasiona a les aules és nens amb ganes de conèixer les respectives aplicacions i accions que permet la pissarra. Podria ser aquest el final de la desmotivació a classe per part dels alumnes, i així acabar amb l'abandonament escolar ? Si més no, el que assegura aquest sistema és un ambient actiu i participatiu, els alumnes comprenen millor els continguts i aprenen a cooperar tots junts. La metodologia adopta un format més interactiu , els alumnes passen de ser simples receptors ( classe teòrica) a ser emissor-receptor a la vegada ( classe pràctica), i sobretot, assegura la inclusió de les TIC a les aules.

QUÈ PODEM FER AMB ELLA ?

Aquesta pantalla blanca, que a simple vista sembla tenir el mateix aspecte formal que la pissarra normal “ de tota la vida ”, podem dur a terme un seguit d'activitats com :

• Buscar informació a Internet.
• Resoldre problemes 
• Seleccionar , retallar i enganxar informació 
• Importar i enganxar imatges d'altres llocs
• Fer fotografies a l'instant d'allò que duem a terme
• Relacionar i processar informació
• Usar els codis expressius dels llenguatges multimèdia
• Guardar i desar els treballs
• Enviar els treballs realitzats a la pissarra als correus electrònics dels alumnes
• Du a terme presentacions
• Imatges 3D
• Videoconferències
• Imprimir

En definitiva ajuda a motivar els docents amb les seves pròpies habilitats i a amb les dels alumnes a la vegada, creant així un ambient de treball dinàmic i cooperatiu.

DE QUINES PARTS CONSTA?

1-El videoprojector és l'instrument que proporciona la imatge a la pantalla.

2-L'ordinador (portàtil o amb torre) ha de tenir incorporat el software, perquè sinó el sistema operatiu no funcionarà correctament.

3-El mitjà de connexió és allò que connecta la pissarra amb l'ordinador.

4-La pantalla digital interactiva és l'instrument on es projecta la imatge.

5-El software permet gestionar la pantalla.

6-El dispositu de control de punter ens permet projectar un format adequat per la visualització col·lectiva en una superfície interactiva .

Malauradament, les coses no són perfectes per naturalesa, i com passa amb la PDI hi trobem una serie d'inconvenients de tipus econòmic, el manteniment d'aquesta eina tecnològica suposa un cost elevat que no tots els centres poden afrontar.Un altra de les desavantatges podria ser la cal·libració a la qual està sotmesa la pissarra, a l'igual que la connexió a internet, la qual ha de ser ràpida i segura.

Un altre fet a destacar és la voluntat de canvi per part dels docents, ja que l'adaptació de les calsses a aquest nou tipus de sistema és algo personal i privat de cada professor. Un últim inconvenient que, tot i no manifestar-se al moment, a la llarga les PDI poden ocasionar problemes oculars i cerebrals.

En front del que hem explicat anteriorment, aquests sistemes tecnològics també suposa per una part la motivació i participació per part dels alumnes en les diferents activitats, facilitant la comprensió de l'aprenentatge i la remodelació de la metodologia duta a terme fisn ara.

Hem de ser conscients, però que no per disposar d'una pissarra digital, o d'ordinadors portàtils per a cada un dels nostres alumnes tinguem garantitzat l'èxit escolar, sinó que no és tan amb què , sinó com s'efectua l'aprenentatge. Amb això volem deixar clar que la metodologia, l'actitud dels alumnes i les activitats que duen a terme els professors són clau per conseguir uns bons resultats , tan acadèmics com emocionals. 

Tot seguit us deixem un vídeo on alumnes i professors parlen de les seves experiències amb la PDI, us animem a mirar-lo!

Vet aquí un gos vet aquí un gat, fins aquí i ens veiem aviat.

Digues no al ciberassetjament!

Ei bloggermaníacs, després de la reflexió anterior, ja podeu deixar el vostre comentari sobre "EL CIBERBULLYING"

I recorda, no et parlis amb desconeguts!

Ei blogermaníacs! 

Després de participar a la classe pràctica d'habilitats comunicatives hem arribat a la conclusió de què Internet és una eina olt poderosa, però a la vegada molt perillosa. Un d'aquests perills és l'assetjament infantil, i és que cada vegada hi ha més menors que naveguen per Internet i com be coneixem, tota la informació que, sigui bona o dolenta, apareix a la xarxa és d'abast global. Molts d'aquests infants no han estat ensenyats a seleccionar i triar aquella informació que els correspon, i conseqüentment succeeixen fets lamentables i socialment inacceptables.

Som conscients de tenir una mica arraconat el tema dels contes, i per aquest motiu volem traslladar-vos a la caseta de la Caputxeta, en el moment precís en què la mare d'aquesta pronuncia aquestes paraules:" ...I sobretot, filleta meua, no et paris a parlar amb cap desconegut !"

Aquesta frase tan reconeguda i que s'ha convertit en un tòpic de la literatura infantil, és precisament el que volem donar-vos com a advertiment. No hem de preocupar-nos solament de la seguretat del nostre fill al món real, sinó que també has de vetllar per ell a la realitat virtual.

Aquí et deixem un vídeo per acabar de respondre els teus dubtes!

 

Vet aquí un gos vet aquí un gat, per avuí ja hem acabat.

FES CLICK PERÒ AMB CAP!

Us convidem a gaudir d'un experiment que us ajudarà a obrir els ulls.

O això esperem!

Desprès de veure aquest vídeo, no dubtis en deixar un comentari!

I recorda, FES CLICK PERÒ AMB CAP!

Aquest és un missatge per als seguidors/es d'Una mà de contes;

Molts de vosaltres ens heu enviat correus electrònics dient que no podíeu deixar comentaris si no us registràveu abans. No us preocupeu, està tot solucionat, ja podeu deixar el vostre comentari sense cap problema !

Gràcies per fer-nos arriba aquesta informació i és que parlant la gent s'enten!

Una societat consumista

"En un lloc molt i molt llunyà..."

Ei blogermaníacs !! Ja teniu aquí la primera publicació d'Una mà de contes i és que, després d'haver assistit a la classe d'habilitats comunicatives, hem reflexionat sobre la importància de la influència que pot arribar a tenir la televisió en els nostres hàbits de consum.

En aquesta ocasió, és amb el conte dels germans Grimm, Hansel i Gretel, amb el que hem vist reflectida la conducta consumista de la societat. De la mateixa manera que ens pot atreure un producte a la televisió, els dos infants protagonistes actuen per instint quan veuen la caseta de llaminadures i xocolata. Tal com el nostre primer impuls com a espectadors és adquirir aquell article, el dels germans és menjar-se els dolços. Paral·lelament a la situació en què t'adones que la publicitat no es regeix a la realitat i que no has de precipitar-te fen cas al sentit de la vista, Hansel rebutja el plaer que li causen les llaminadures ja que sap que si no ho fa la bruixa se'l menjarà.

 A mode de conclusió, som partidaris de què es poden controlar les temptacions i podem aprendre a reflexionar sobre el desig de consumir per no caure en quimeres.

Vet aquí un gos vet aquí un gat, per avui ja hem acabat. Això si, us adjuntem un vídeo amb el conte per refrescar-vos la memòria.

                                                                           Una mà de contes

BENVINGUTS BLOGERMANÍACS !

Una mà de contes dóna la benvinguda a tots aquells bloggermaníacs que mostren interès per les entrades i, alhora, aprofita per presentar l'objectiu del blog.

Quan t'explicaven que la Caputxeta duia un cistellet amb mel per a la seva àvia o quan en Patufet fou a parar a la panxa del bou, no erets conscient dels missatges que realment s'amagaven entre aquelles històries plenes de rols, estereotips i moralitats. És per això que la finalitat d'aquesta web es poder recuperar i cercar tota aquella informació que es desentén de la simple lectura superficial de les rondalles. A més, Una mà de contes, seguirà  les notícies més destacades del nostre dia a dia i ho compartirà amb tots vosaltres .

La decisió d'aquesta iniciativa ha estat creada per tres alumnes del grau d'educació ; Cristina, Núria i Pau, i que des d'aquí us animen a participar d'aquest petit viatge pels racons de les narracions !

 Vet aquí un gos vet aquí un gat, aquesta entrada ja s'ha acabat!

                                                                                               Una mà de contes