dimecres, 17 d’octubre del 2012

Més que suport ; futur !

Dinàmica, motivadora, expectant, innovadora, etc. No es tracta de cap anunci publicitari , sinó d'alguns dels adjectius que ens venen a la ment quan parlem de la pissararra digital interactiva (PDI). 


Per a molts pot resultar una eina de suport com qualsevol altra, però per a nosaltres és més que suport, és futur.

Aquests sistema tecnològic, constituït per un ordenador multimèdia connectat a Internet i un projector per poder visualitzar el que apareix a la pantalla, ha arribat amb molta força , tot i que la situació econòmica actual no permeti una difusió generalitzada al món escolar del segle XXI.
Molts centres escolars ja han fet ús d'aquesta eina, i l'impacte que ocasiona a les aules és nens amb ganes de conèixer les respectives aplicacions i accions que permet la pissarra. Podria ser aquest el final de la desmotivació a classe per part dels alumnes, i així acabar amb l'abandonament escolar ? Si més no, el que assegura aquest sistema és un ambient actiu i participatiu, els alumnes comprenen millor els continguts i aprenen a cooperar tots junts. La metodologia adopta un format més interactiu , els alumnes passen de ser simples receptors ( classe teòrica) a ser emissor-receptor a la vegada ( classe pràctica), i sobretot, assegura la inclusió de les TIC a les aules.



QUÈ PODEM FER AMB ELLA ?

Aquesta pantalla blanca, que a simple vista sembla tenir el mateix aspecte formal que la pissarra normal “ de tota la vida ”, podem dur a terme un seguit d'activitats com :

  • Buscar informació a Internet.
  • Resoldre problemes 
  • Seleccionar , retallar i enganxar informació 
  • Importar i enganxar imatges d'altres llocs
  • Fer fotografies a l'instant d'allò que duem a terme
  • Relacionar i processar informació
  • Usar els codis expressius dels llenguatges multimèdia
  • Guardar i desar els treballs
  • Enviar els treballs realitzats a la pissarra als correus electrònics dels alumnes
  • Du a terme presentacions
  • Imatges 3D
  • Videoconferències
  • Imprimir

En definitiva ajuda a motivar els docents amb les seves pròpies habilitats i a amb les dels alumnes a la vegada, creant així un ambient de treball dinàmic i cooperatiu.

DE QUINES PARTS CONSTA?


1-El videoprojector és l'instrument que proporciona la imatge a la pantalla.

2-L'ordinador (portàtil o amb torre) ha de tenir incorporat el software, perquè sinó el sistema operatiu no funcionarà correctament.

3-El mitjà de connexió és allò que connecta la pissarra amb l'ordinador.

4-La pantalla digital interactiva és l'instrument on es projecta la imatge.

5-El software permet gestionar la pantalla.

6-El dispositu de control de punter ens permet projectar un format adequat per la visualització col·lectiva en una superfície interactiva .
















Malauradament, les coses no són perfectes per naturalesa, i com passa amb la PDI hi trobem una serie d'inconvenients de tipus econòmic, el manteniment d'aquesta eina tecnològica suposa un cost elevat que no tots els centres poden afrontar.Un altra de les desavantatges podria ser la cal·libració a la qual està sotmesa la pissarra, a l'igual que la connexió a internet, la qual ha de ser ràpida i segura.
Un altre fet a destacar és la voluntat de canvi per part dels docents, ja que l'adaptació de les calsses a aquest nou tipus de sistema és algo personal i privat de cada professor. Un últim inconvenient que, tot i no manifestar-se al moment, a la llarga les PDI poden ocasionar problemes oculars i cerebrals.

En front del que hem explicat anteriorment, aquests sistemes tecnològics també suposa per una part la motivació i participació per part dels alumnes en les diferents activitats, facilitant la comprensió de l'aprenentatge i la remodelació de la metodologia duta a terme fisn ara.


Hem de ser conscients, però que no per disposar d'una pissarra digital, o d'ordinadors portàtils per a cada un dels nostres alumnes tinguem garantitzat l'èxit escolar, sinó que no és tan amb què , sinó com s'efectua l'aprenentatge. Amb això volem deixar clar que la metodologia, l'actitud dels alumnes i les activitats que duen a terme els professors són clau per conseguir uns bons resultats , tan acadèmics com emocionals. 

Tot seguit us deixem un vídeo on alumnes i professors parlen de les seves experiències amb la PDI, us animem a mirar-lo!





Vet aquí un gos vet aquí un gat, fins aquí i ens veiem aviat.





dilluns, 15 d’octubre del 2012

dimarts, 9 d’octubre del 2012

I recorda, no et parlis amb desconeguts!

Ei blogermaníacs! 


Després de participar a la classe pràctica d'habilitats comunicatives hem arribat a la conclusió de què Internet és una eina olt poderosa, però a la vegada molt perillosa. Un d'aquests perills és l'assetjament infantil, i és que cada vegada hi ha més menors que naveguen per Internet i com be coneixem, tota la informació que, sigui bona o dolenta, apareix a la xarxa és d'abast global. Molts d'aquests infants no han estat ensenyats a seleccionar i triar aquella informació que els correspon, i conseqüentment succeeixen fets lamentables i socialment inacceptables.






Som conscients de tenir una mica arraconat el tema dels contes, i per aquest motiu volem traslladar-vos a la caseta de la Caputxeta, en el moment precís en què la mare d'aquesta pronuncia aquestes paraules:" ...I sobretot, filleta meua, no et paris a parlar amb cap desconegut !"
Aquesta frase tan reconeguda i que s'ha convertit en un tòpic de la literatura infantil, és precisament el que volem donar-vos com a advertiment. No hem de preocupar-nos solament de la seguretat del nostre fill al món real, sinó que també has de vetllar per ell a la realitat virtual.

Aquí et deixem un vídeo per acabar de respondre els teus dubtes!

 



Vet aquí un gos vet aquí un gat, per avuí ja hem acabat.


dilluns, 8 d’octubre del 2012

FES CLICK PERÒ AMB CAP!

Us convidem a gaudir d'un experiment que us ajudarà a obrir els ulls.
O això esperem!




Desprès de veure aquest vídeo, no dubtis en deixar un comentari!
I recorda, FES CLICK PERÒ AMB CAP!







dimarts, 2 d’octubre del 2012

Aquest és un missatge per als seguidors/es d'Una mà de contes;

Molts de vosaltres ens heu enviat correus electrònics dient que no podíeu deixar comentaris si no us registràveu abans. No us preocupeu, està tot solucionat, ja podeu deixar el vostre comentari sense cap problema !

Gràcies per fer-nos arriba aquesta informació i és que parlant la gent s'enten!


dimarts, 25 de setembre del 2012

Una societat consumista

"En un lloc molt i molt llunyà..."

Ei blogermaníacs !! Ja teniu aquí la primera publicació d'Una mà de contes i és que, després d'haver assistit a la classe d'habilitats comunicatives, hem reflexionat sobre la importància de la influència que pot arribar a tenir la televisió en els nostres hàbits de consum.

En aquesta ocasió, és amb el conte dels germans Grimm, Hansel i Gretel, amb el que hem vist reflectida la conducta consumista de la societat. De la mateixa manera que ens pot atreure un producte a la televisió, els dos infants protagonistes actuen per instint quan veuen la caseta de llaminadures i xocolata. Tal com el nostre primer impuls com a espectadors és adquirir aquell article, el dels germans és menjar-se els dolços. Paral·lelament a la situació en què t'adones que la publicitat no es regeix a la realitat i que no has de precipitar-te fen cas al sentit de la vista, Hansel rebutja el plaer que li causen les llaminadures ja que sap que si no ho fa la bruixa se'l menjarà.

 A mode de conclusió, som partidaris de què es poden controlar les temptacions i podem aprendre a reflexionar sobre el desig de consumir per no caure en quimeres.

Vet aquí un gos vet aquí un gat, per avui ja hem acabat. Això si, us adjuntem un vídeo amb el conte per refrescar-vos la memòria.


                                                                           Una mà de contes











dilluns, 24 de setembre del 2012

BENVINGUTS BLOGERMANÍACS !

Una mà de contes dóna la benvinguda a tots aquells bloggermaníacs que mostren interès per les entrades i, alhora, aprofita per presentar l'objectiu del blog.

Quan t'explicaven que la Caputxeta duia un cistellet amb mel per a la seva àvia o quan en Patufet fou a parar a la panxa del bou, no erets conscient dels missatges que realment s'amagaven entre aquelles històries plenes de rols, estereotips i moralitats. És per això que la finalitat d'aquesta web es poder recuperar i cercar tota aquella informació que es desentén de la simple lectura superficial de les rondalles. A més, Una mà de contes, seguirà  les notícies més destacades del nostre dia a dia i ho compartirà amb tots vosaltres .

La decisió d'aquesta iniciativa ha estat creada per tres alumnes del grau d'educació ; Cristina, Núria i Pau, i que des d'aquí us animen a participar d'aquest petit viatge pels racons de les narracions !

 Vet aquí un gos vet aquí un gat, aquesta entrada ja s'ha acabat!

                                                                                               Una mà de contes